Ahir dimecres va ser un dia de trasllat, de Sauðárkrókur (aquest és el menjador de les vistes al fiordo) a un lloc d’Illugastaðir que no troba google.
La casa que deixàvem vista per davant. Abans de marxar, la Paula (la noia d’Empuriabrava) va ensenyar els animals als nens.
I carretera. Passant per ponts llarguíssims construits sobre de l’aigua.
Per recuperar-nos dels km en cotxe, 3 horetes de res a la piscina local de Akureyri. La millor de les que hem estat.
I tachan, la casa que serà nostra per 5 nits. Al mig del no res.
Feia fresqueta però si s’ha d’anar sense samarreta s’hi va.
Realment, no la troba ni google, no hi ha mapa…
Avui dijous, excursió típica. Primer hem visitat Viti, el volcà que té un llac dins. Algú ho desmentirà, però feia fred. Almenys hi havia un número de gent raonable.
Així ho vam veure nosaltres el 2011.
El què més ha interessat al Francesc però no ha estat el volcà sinó l’estació geotermal que hi havia al costat.
I ens hem quedat amb les ganes de saber per què són aquestes construccions amb hexàgons que hi havia per allà. Segons google, és un refugi per equipament tècnic, normalment de medicions.
Després a les fuamroles de Hverir.
Estava a tope. Lo pitjor és quan arriba un autocar, particularment els que van equipats com si anessin a fer la transpirenaica.
I el 2011 no hi havia ningú.
Les fumaroles no els han impressionat, ja n’han vist massa i a més feia molta olor a ou bullit. Com sempre, si t’apartes una mica no hi ha ningú. Passant el rato.
En una fumarola similar a aquesta hem vist com quasi arriben a les mans per veure qui es feia primer la selfie de rigor. I en canvi a aquesta ningú li feia cas.
I ja de camí cap a casa, parada a Goðafoss. Maca, però massa fàcil arribar-hi. Això és un problema comú a Islàndia, hi ha massa coses tremendament espectaculars a peu de la carretera principal. Així està.
I última parada a Illugastaðir, al parc. Els sobra espai…
I cap a casa al salti-salti en pijama que és hora d’anar a dormir.
